jueves, 4 de febrero de 2010

jubilacions




LA UGT DEMANA QUE QUALSEVOL MESURA QUE AFECTI EL SISTEMA DE PENSIONS ES DISCUTEIXI
AL PACTE DE TOLEDO
El nostre sindicat rebutja tant retardar l'edat de jubilació com ampliar
el període de càlcul de la pensió
La UGT rebutja qualsevol mesura que suposi una reducció de la quantia mitjana de les pensions i un enduriment de les condicions per accedir a aquesta prestació. En aquest sentit, no compartim mesures com ampliar l'edat legal de jubilació, ni el període de càlcul de les pensions, ni que s'elevi el nombre mínim d'anys per tenir dret a la mateixa. Confiem que el Congrés no admetrà cap mesura que suposi un minvament en la protecció social i considerem que el debat sobre la reforma del Sistema de Seguretat Social no ha d'orientar-se en aquest sentit, sinó en la recerca de noves fonts de finançament, com poden ser els Pressupostos Generals de l'Estat.
La UGT considera que el debat sobre la reforma del Sistema de Seguretat Social ha de plantejar-se en el Congrés i en la Comissió del Pacte de Toledo, dels quals formem part els sindicats. No obstant això,la UGT reitera que el debat no ha de girar sempre sobre com reduir la despesa –fet que implica retallades-, sinó en com augmentar els ingressos, apostant per un sistema que camini cap a una major cohesió social.

Per al nostre sindicat retardar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys:
1. Comportaria, en realitat, una reducció addicional de les pensions per a aquells assegurats que no puguin seguir treballant a partir d'una certa edat, que generalment són els pitjor situats en el mercat de treball.
2. La proposta xoca amb una realitat social que la desautoritza, de manera que entenem que el camí adequat és seguir fomentant la prolongació voluntària de la vida laboral i buscar altres mecanismes per incentivar que l'edat mitjana de jubilació (a Espanya se situa en 63 anys i 10 mesos) s'acosti més als 65 anys, com per exemple mitjançant:
        El reforç de les polítiques actives dirigides a augmentar l'ocupació dels treballadors de major edat.
       La penalització a les empreses per l'ús excessiu de mecanismes més o menys directes de jubilació anticipada.
        La millora de les condicions de treball i l'adequació dels llocs de treball.
        El reforçament de la protecció contra l'acomiadament d'aquests col·lectius i contra la discriminació per raons d'edat.




Ampliar el període de càlcul de la pensió de 15 a 25 anys:
1) La garantia de la sostenibilitat del sistema de pensions es pot garantir de diverses maneres, però la que rebutgem frontalment és la d’empobrir els futurs pensionistes fent-los treballar més anys per cobrar una pensió menor, ja que a la vista de les quanties mitjanes de les pensions que avui té Catalunya i Espanya, ningú pot argumentar que aquestes siguin generoses.
2) Ampliar en 10 anys més el període de càlcul suposaria reduir la pensió mitjana, fent recaure sobre els futurs pensionistes el gruix del cost dels ajustaments.
3) Lamentem que es vulgui utilitzar la Seguretat Social per reduir el dèficit públic. Pretendre reduir la despesa en pensions en 4 punts del PIB significa allunyar-nos més d'Europa. Si la diferència amb Europa en despesa en pensions era de 3 punts del PIB, ara la diferència s'elevaria fins a 7 punts si s'ampliés en 10 anys el període de càlcul.
4) Lamentem igualment que l'objectiu principal se situï en la reducció de la despesa en pensions, el que pot condicionar les conclusions del Pacte de Toledo, desdibuixar el model social que pretenem i, sobretot, que s'ignorin els grans problemes de desprotecció social actualment existents i els col·lectius més perjudicats (fonamentalment els pitjor situats en el mercat de treball i les dones).
5) Aquestes i altres mesures suposen un seriós obstacle al diàleg social, més necessari que mai per sortir de la crisi.

Les conseqüències d’ampliar el període de carència, és a dir, elevar el període mínim de cotització que s'ha de tenir cobert per tenir dret a la pensió de jubilació (en l'actualitat 15 anys) serien:
1) S'expulsaria de l'accés a la pensió un nombre important de treballadors o futurs pensionistes.
2) Es reduiria incomprensiblement la pensió mitjana del sistema.
3) S'obligaria un bon nombre de futurs pensionistes a jubilar-se anticipadament, amb el conseqüent minvament en les seves expectatives de pensió.